El moviment obrer en Sant Joan d’Alacant està representat organitzativament des de principis del segle XX. Està documentada la presència de d’una secció d’agricultors “La Unión”, lligats a la Federació de Treballadors de la Terra, associada a la Unió General de Treballadors (UGT), com a mínim des de 1919. El moviment anarcosindicalista, però, no es materialitzarà com a organització autònoma de caràcter local fins els primers mesos de 1936, just abans del colp d’Estat que donà origen a la guerra. Es creen en aquests moments alguns sindicats lligats a la CNT per l’augment d’afiliats, amb entitat suficient per no haver de dependre dels corresponents en la veïna ciutat d’Alacant.
A Sant Joan d’Alacant, els anarquistes es fan presents en aquest període a
través de diferents organitzacions: la Confederació Nacional del Treball (CNT),
amb tres sindicats de diferents sectors; La Federació Anarquista Ibèrica (FAI);
les Joventuts Llibertàries (JJLL) i el Partit Sindicalista.
“CONFEDERACIÓN NACIONAL DEL
TRABAJO (CNT)”
La presència de la CNT a la localitat està documentada a través d'un llibre
de socis, amb 274 afiliats en 1937 (per a una població de 3.325 persones en
1936), i un llibre d'actes[1],
conservat parcialment, del Sindicat d'Oficis Varis. Segons aquesta
documentació, la CNT comptaria a la localitat amb tres sindicats afins:
l'esmentat Sindicat d'Oficis Varis, un Sindicat de Camperols i un altre, de Treballadores
de l'Ametla, que enquadraria a les dones treballadores en els magatzems
d’ametla de la localitat. Aquesta última és l'única organització de la que
tenim constància amb una nodrida militància de dones al seu si, algunes ocupant
càrrecs de responsabilitat, com a delegades sindicals. A més d'aquestes fonts
directes, generades per les mateixes organitzacions, comptem amb altres fonts
indirectes, com ara delacions de veïns, acusacions en processos judicials, signataris
de pamflets o comunicats i memòries personals, on es fa referència a la
militància de veïns de la localitat en les formacions llibertàries abans
referides.
Barrejant dades de distintes fonts, resulta cridaner que alguns dels
membres de la CNT apareguen militant també en altres organitzacions, algunes
d'un signe polític marcadament diferent, com es pot desprendre d'una suposada doble
militància Izquierda Republicana-CNT. Tot i no tenir la certesa que fos així,
per no comptar amb una base documental incontrovertible que ho avale, recollim
aquests testimonis identificant la font de què procedeix. En tot cas, alguns
detalls de la documentació emanada del municipi –actes de plens municipals,
correspondència municipal- ens donen idea de la bona sintonia entre aquestes
dues organitzacions, com l'agraïment explícit del consistori republicà a la CNT
per socórrer els nens refugiats a la localitat amb esmorzars; o pel fet que, el
1938, sigui el president local de la CNT, Andrés Carrión Martí, aleshores regidor
de l'ajuntament, un dels promotors del canvi de nom de la plaça d'Espanya pel
d'Emilio Urios Cortés i de l'erecció d'un bust commemoratiu, en honor del que
havia estat alcalde de Sant Joan des del març del 1936 fins al moment de la
seva mobilització i que era membre d'Izquierda Republicana[2].
D'altra banda, cal destacar la presència i l'activitat a la localitat
d'alguns dels líders alacantins de la CNT. En particular, dels germans Manuel i
Antonio Luarte, veïns d'Alacant i, pel que manifesten alguns testimonis,
responsables del Sindicat d'Alimentació a la ciutat veïna. De fet, Antonio
Luarte serà un dels principals acusats pels veïns com a responsable de les
incautacions i confiscacions dutes a terme a la localitat. La varietat de
formes amb què es recull el seu cognom a les múltiples acusacions (Luarte,
Duarte, Ugarte, Huarte...) i que no figuren en el cens de 1936 ens reafirma en
la convicció de què no eren veïns de la localitat.
A instàncies de la CNT es va constituir el
10 d'agost del 1936 un Comité Local de
Milícies Antifeixistes, ubicat a la seu del sindicat, en què estaven
representats paritàriament els partits i organitzacions obreres. En concret, en
van formar part la UGT, Socialistes, Izquierda Republicana, Juventud de
Izquierda, i CNT. A més a més, el secretari local de la CNT, Manuel Martínez
Ballester, va ser delegat per romandre a la seu del comité i dedicar-se a temps
complet a rebre ordres i orientar les comissions “amb els mateixos beneficis
que les milícies unificades a la caserna[3]”.
Entre altres menesters, aquest comité es dedicava a gestionar l'ingrés de
voluntaris a les milícies, durant els primers mesos de la contesa. S’ha de
destacar l'absència del Partit Comunista (PC), perquè en aquests moments la
seva presència a la localitat era nul·la.
Posteriorment, en novembre del mateix any es constituí un Comité Local de Defensa, amb una
composició lleugerament diferent. De la lectura de l’acta de constitució es
desprén el pes de cadascuna de les organitzacions en la localitat, amb una
evident preeminència de la central anarcosindicalista sobre les altres
organitzacions, amb sis membres de tendència llibertària, quatre de la UGT, dos
de l’Agrupació Socialista, altres dos d’Izquierda Republicana i un de les Joventuts
Socialistes Unificades (JSU).
Acta de constitució del Comité Local de Defensa (AMSJA 1-C-1209-15)
“SINDICATO DE OFICIOS VARIOS
DE SAN JUAN Y MUCHAMIEL”
Aquesta organització anarquista era la majoritària al petit sector industrial
de la localitat, amb presència als tallers més importants, com les fàbriques
del sector de la fusta de Francisco Mira Soler i Agustín Pastor Gomis, on bona
part dels seus operaris especialitzats estaven afiliats a aquest sindicat i
eren dirigents del mateix.
Adherit a la CNT-AIT, comptava amb 79 membres, entre dones i homes. Aquest
sindicat es va constituir el 27 d’abril de 1936 per l’elevat nombre de veïns d’aquestes
localitats que eren membres del respectiu Sindicat d’Alacant. L'assemblea constituent,
oberta per un membre del sindicat alacantí, va nomenar la primera junta
directiva: president, Andrés Carrión Martí; secretari, Manuel Martínez
Ballester; i tresorer, Luis Onofre Gálvez. Tot seguit es va comunicar al govern
civil. Es va establir la seu al carrer Major 28, 1r pis. El llibre d'actes que
es conserva d'aquest Sindicat comença a l'abril de 1936 i es prolonga fins al
19 de maig de 1938, encara que de manera irregular.
La seva tasca, tal com es desprèn del contingut de les actes, tenia una
doble vessant: professional, buscant millorar les condicions de treball dels
afiliats; i política, participant en activitats no pròpiament sindicals per
implicar-se en assumptes relatius a la guerra, com l’organització de milícies,
abastiment de la població o atenció als refugiats. Així, en el primer cas,
comprovem el resultat de negociacions amb diferents tallers i petites
indústries, del vímet, de brodats, tallers i magatzems, per tal de millorar els
salaris, reglamentar els horaris i torns de treball o establir condicions
d'higiene i seguretat la feina. També es procedeix a nomenar delegats als
tallers i indústries principals .
Així, per exemple, en maig de 1936, el sindicat únic d'Oficis Varis
presentava a la patronal del vímet unes bases mínimes per a la negociació de
les condicions de treball de les seves operàries, inspirades en les que s'havien
signat un mes abans amb els empresaris del sector de la fusta, amb les
necessàries modificacions pel fet d' ocupar majoritàriament a dones :
BASES
MÍNIMAS DE TRABAJO QUE EL SINDICATO ÚNICO DE OFICIOS VARIOS DE SAN JUAN Y
MUCHAMIEL PRESENTA A LOS PATRONOS DE LAS FÁBRICAS DE ARTÍCULOS DE MIMBRE DE
ESTA VILLA PARA SU APROBACIÓN
BASES
1.
Reconocimiento del sindicato de oficios Varios de S. Juan
y Muchamiel, afecto a la Confederación Nacional del Trabajo, de sus delegados y
de cualquier comisión representativa del mismo.
2.
Queda abolido, de manera absoluta, en este taller
cualquier clase de trabajo a destajo.
3.
La jornada de trabajo será la legal de 8 horas diarias,
rigiéndose por el siguiente horario: Mañana, de 8 a 12. Tarde, de 1’30 a 5’30.
4.
En virtud de la base 2ª, las operarias de estos talleres
percibirán un jornal diario de TRES pesetas CINCUENTA céntimos jornada de 8
horas y por cada hora extra se abonarán 0’50 cts. cada una. No se trabajarán
horas extras mientras haya una operaria de este ramo en paro forzoso, solo
cuando este requisito se cumpla será permitido trabajar horas extras.
5.
Saneamiento e higienización de los lugares de trabajo,
así como dedicar una habitación para el aseo de las obreras.
6.
No les será permitido a las mujeres efectuar trabajo en
los cuales se pueda emplear a un hombre o que estén en pugna con su voluntad
dada la índole del trabajo a que habitualmente se dedique en el taller.
7.
Los patronos se obligan a repartir equitativamente el
trabajo entre sus operarios, por riguroso turno, cuando este escasee.
8.
No podrá ser despedido ningún trabajador si no es por
causa grave y justificada, obligándose el patrono a comunicar su decisión al sindicato
antes de que el despido se lleve a efecto para que este analice las causas y
determine si ha lugar al despido.
9.
Los patronos no podrán ejercer represalias por la
presentación y cumplimiento de las presentes bases bien entendido que cualquier
represalia se considerará dirigida a la organización confederal.
10. Se considerarán
días festivos los oficiales de la República y los tradicionales de la
localidad, siendo el trabajo efectuado en estos días remunerado con el duplo
del jornal del diario ordinario. No se trabajará por ningún concepto el día 1º
de Mayo.
11. Lo no previsto en
estas bases se solucionará según los casos y siempre en el local del Sindicato,
al que se le comunicará con anterioridad de cualquier cuestión que surja,
pro-mediación de la Delegada.
12. Estas bases
comenzarán a regir desde el próximo lunes día 25 de los corrientes, (Mayo de
1936.) y serán firmadas por duplicado desde hoy día de la fecha hasta 48 horas
antes de entrar en vigor.
San Juan de Alicante a 18 de Mayo de 1936.
Conforme.
Por el sindicato. Conforme
con las bases.
La comisión. El
Patrono.
Dipòsit de la família Mira (AMSJA D3-247.2)
“SINDICATO DE TRABAJADORAS DE LA ALMENDRA”
Adherit a la CNT, la majoria dels seus membres eren dones, 133, per tan
sols dos homes. La delegada sindical al magatzem de Luis Ferrándiz era Leonor
Torregrosa Domenech.
És, juntament amb el Sindicat d'Oficis Diversos de la mateixa central
sindical, l'organització que enquadra un nombre més gran de dones a la localitat.
Encara que en el cens de 1936 els únics oficis reconeguts a les dones eren el
de mestres i empleades de la Fàbrica de Tabacs d'Alacant, la veritat és que
aquestes exercien tasques a les indústries i tallers de la localitat, com a brodadores,
modistes, operàries a la fàbrica de llibrets de paper de fumar instal·lada al
carrer del Mar, o als magatzems de l'ametla. D'altra banda, van exercir
activitats diverses lligades a les tasques agrícoles i ramaderes -encara que
aquests àmbits apareguen sovint com exclusivament masculins-, sobretot a mesura
que avançava la contesa i els homes eren mobilitzats per a la seva incorporació
al capdavant.
Al diari alacantí Liberación -òrgan
de la CNT, de la FAI i de les JJLL- del 4 d'agost de 1937, el Secretari del
Sindicat d'Alimentació, Manuel Luarte, feia un vehement encomi de la tasca
exercida per les dones del Sindicat de la ametla de Villa Ascaso, nom amb què
els anarquistes van batejar la població de Sant Joan.
Periòdic Liberación. 4 d’agost de 1937 (Arxiu Municipal d’Alacant)
“SINDICATO DE CAMPESINOS
(CNT)”
Adherit a la CNT, comptava amb 35 homes i tres dones. Aquest sindicat
comptava amb un nombre limitat de treballadors, minoritari dins del sector. No
coneixem les dades d’afiliació de la UGT, però cal pensar que seria aquesta
l’organització majoritària en el sector, vist que un dels seus líders,
Fulgencio Hernández, va ser el principal acusat de les incautacions realitzades
en la localitat.
Per altra banda, a partir de gener de 1937 es constituí en la localitat una
“Sociedad de Campesinos”, adherida a la “Federación Provincial de Campesinos”,
d’inspiració comunista, i que aglutinava 127 veïns de Sant Joan, Benimagrell i
La Condomina, tots ells xicotets propietaris i/o arrendataris. Els objectius
d’aquesta organització es centraven en l’obtenció de crèdits, desgravació
d’impostos i millores en les condicions de comercialització dels seus
productes.
A diferència de la “Sociedad de Campesinos”, el “Sindicato de Campesinos
(CNT)” estava integrat majoritàriament per jornalers i les seves
reivindicacions van girar al voltant de la millora de les condicions de treball
dels seus afiliats. Encara que hi ha algunes referències a una col·lectivitat
agrícola a Sant Joan, desconeixem on es va dur a terme, ni si el “Sindicato de
Campesinos” de la CNT hi va participar.
“PARTIDO SINDICALISTA”
El Partit Sindicalista va ser un partit polític creat per l'anarquista i
diverses vegades secretari nacional de la CNT, Ángel Pestaña, el 1934. La tesi
d'Àngel Pestaña, que va pertànyer al sector moderat de la central
anarcosindicalista, era contribuir al moviment obrer dotant-lo d'un partit
polític que treballés en altres àmbits, naturalment aliens a la lluita
estrictament sindical.
A Sant Joan, el Partit Sindicalista es va constituir el 16 gener de 1937
amb l'ànim de participar a les institucions locals i poder així prendre part en
les decisions de caràcter polític que afectaven la gestió municipal, com a
portaveu del nodrit grup de veïns de sensibilitat o militància
anarcosindicalista.
Un cop llegit el reglament i aprovat per unanimitat dels assistents,
quedant així constituïda l'agrupació local del Partit Sindicalista, es va
procedir al nomenament d'un Comité executiu, per al qual van ser elegits per
aclamació:
Constitució de l’Agrupació Local del Partit Sindicalista (AMSJA 1-C-1209-9)
La imbricació i sintonia entre el Partit Sindicalista i l'organització
sindical CNT és manifesta, compartint instal·lacions i objectius polítics.
A banda dels membres del comité executiu, desconeixem la resta dels seus
membres i el nombre d'ells. Només comptem amb algunes referències indirectes
relatives a alguns dels seus afiliats. En concret, a un d'ells, se'l va acusar
que estant
“como encargado
de la Compañía de Riegos de Levante, se originaron diversas protestas por parte
de los regantes interesados, por el hecho de que el Gómez [Francisco Gómez
González] daba preferencia en el riego a los
elementos de extrema izquierda negando el agua a las personas de orden y de derechas,
habiéndose dado el caso de preferir lanzar el agua al río antes de darla a los
que él creía sus adversarios[4].”
Una figura important del Partit Sindicalista va ser Miguel Miró Moltó,
secretari de la CNT, secretari del Partit Sindicalista i representant d'aquest
partit al manifest “Sanjuanenses” a favor de la conducció de les aigües
potables a la localitat. En informe policial acabada la guerra apareix, però,
com a membre d'Izquierda Republicana. Va ser processat el 1939 per la Justícia
Militar, va ingressar al Reformatori d'Adults i finalment va quedar en
llibertat per no tenir altres responsabilitats més que la seva militància. Va
ser director de la Banda “Unió Musical La Paz”, des de 1933 a 1942[5],
encara que, en novembre de 1940, va ser cessat com a treballador municipal per
dissolució de l’agrupació musical i quedant, per tant, amortitzada la plaça de
director[6].
“AGRUPACIÓN ANARQUISTA IBÉRICA”
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va representar el sector més radical
a l'àmbit de l'anarquisme. Només tenim constància de la seva possible presència
a Sant Joan a través d'una referència a la constitució d'una Agrupació Anarquista Ibèrica a la
localitat, a finals de 1937. El 2 de desembre d'aquell any es va constituir la
referida agrupació, que reunia sota aquest epígraf als militants de la CNT i de
les Joventuts Llibertàries. Després de llegir-se el reglament que havia de
regir el seu funcionament es va triar la comissió administrativa per a la qual
van ser nomenats:
●
Secretari: Rafael Bausili
●
Vicesecretari: Vicente Gosálbez Baeza
●
Tresorer: Andrés Carrión Martí
●
Comptador: José Pérez Sellers
●
Vocals: Vicente Pastor Llorens, Manuel Espinosa
Orts, José Pérez Sellers, Alfredo Aracil Gomis y Antonio Micó Juan.
Acta de constitució de l’Agrupació Anarquista Ibèrica en Sant Joan (AMSJA 1-C-1209-10)
Acabada la guerra, molts dels membres de les organitzacions llibertàries
van ser represaliats d’una manera o una altra. Alguns marxaren a l’exili, com
els germans Luarte; altres, patiren dures penes de presó com Rafael Bausili
Subirats, Antonio Micó Juan, Miguel Carrión Martí o Juan Morales Rey, aquest
per haver estat milicià en la columna “España Libre”. Hi hagué també qui va
poder continuar la seua vida després d’una curta estada en presó, encara que
sotmesos a estreta vigilància, com el director de la banda de Música, Miguel
Miró Moltó. Finalment, de molts altres no en tenim cap notícia, alguns probablement
exiliats; i altres, retornats a la vida civil sense càrrecs, però sota la
supervisió de les noves autoritats, com la majoria de les dones.
[1] Arxiu
Municipal de Sant Joan d’Alacant (AMSJA) Sig. 1209/24
[2] AMSJA
Acta del Ple de 15 de novembre de 1938.
[3] En la
localitat existia una caserna de carabiners, amb un caporal i quatre guàrdies.
[4] Informe
de l’alcalde franquista en 18 de desembre de 1939 (AMSJA Correspondència d’Eixida
núm. 454).
[5] Sánchez
Buades, Manuel. Historia de la Banda de Música “La Paz” de San Juan de
Alicante, pàg. 88.
[6] AMSJA
Correspondència d’Eixida 2/11 núm. 685.
