Sabeu d’aquelles dones que viuen autèntics deliris davant l’expectativa de
les properes rebaixes que els permetran adquirir eixe desmanegat de seda
hipercaríssim i intensament cobejat? O del xiquet que compta, neguitós, els
dies que queden per al seu pròxim aniversari, comunió, santaclaus o reismags i
la consegüent allau de regals? De la fadrina que acudeix amorosa i amb un ai al
cor al departament d’arribades de l’aeroport per rebre el seu estimat que
retorna d’una estada d’uns mesos a l’estranger? Del golafre que segrega a dojo
sucs gàstrics abans d’enfrontar el menú degustació d’una estrela Michelín?
De la família o grup d’amics –no tots- que projecten, preparen, organitzen amb
deler el reiteradament aplaçat viatge a la destinació dels seus somnis? Dels aficionats
que sospiren sis dies a la setmana pel partit del diumenge i bramen
col·lectivament durant huitanta-nou minuts amb l’esperança de la victòria dels
seus colors? Doncs, més o menys així ens sentim els lletraferits davant
l’expectativa d’un nou llibre, de la nostra autora preferida o d’un autèntic
desconegut, tant se val. D’això els neurocientífics diuen circuit de cerca o
d’anticipació, en què el plaer orbita al voltant del desig més que no pas de la
satisfacció.
Però passa sovint que el vestit no sol abillar-nos com a la model de la
revista i ens revela rodoneses inopinades; la majoria dels joguets solen quedar
arrumbats al cap d’uns pocs dies, sobretot si són made in China; el nuvi
continua amb els seus defectes o n’ha adquirit de nous; la digestió se’ns fa
insofrible o eixim amb més fam que hem entrat; el viatge sol estar plagat de
petits o grans inconvenients i incomoditats; i sovint el nostre equip acaba
perdent, més encara si ets d’una ciutat de províncies. I aleshores, el circuit
torna a reiniciar-se. “Macho el Hércules!”, que diuen.
Tanmateix el llibre no falla. Sempre hi trobes un refugi confortable, un
espai al resguard del mal temps, de les mirades crítiques, de les injustícies
vàries. Pots identificar-te amb la protagonista o amb l’antagonista, recrear-te
en el primer vers o en el següent, afermar les teues conviccions o diluir-les,
concordar-te o enrabiar-te amb l’autor o autora. L’emoció inicial es pot veure
moderadament satisfeta, resignadament frustrada o inesperadament ultrapassada,
que de tot podem experimentar. En tot cas, reflexionant sobre la cerca de plaer
- recordeu: expectatives, sorpresa i desig- com a motor essencial de la
conducta humana, el llibre se’ns revela com l’objecte ideal per a tancar el
circuit de cerca o anticipació. És d’una eficàcia sobradament contrastada, és
relativament barat, no té efectes secundaris, encara que, això sí, pot segregar
al teu cervell glutamats, endorfines, dopamines i acabar convertint-se en una
sòlida i definitiva addicció.
Benvingudes i benvinguts , llibreaddictes, a les X Jornades Municipals
d’Animació a la Lectura.
