Però també sabia que la caminada seria igualment sorprenent, plena de secrets plaents als quals hauria d’estar atent per no empassar-se’ls sense gustar-los: la flaire de la sàlvia, l’aigua juganera d’una séquia, el llavi obscé del romaní, la refilada cadenciosa d’una cadernera, un pou mig enrunat... La pujada feia una ziga-zaga constant, fent revoltes i daltabaixos, de vegades semblava perdre´s, ombrejada per pins i carrasques, o atabalada per un sol inclement.
Qui va obrir aquella sendera? Potser un pastor buscant un recer per a les seues ovelles, tal vegada el fugitiu d’una justícia perversa, un eremita purgant desitjos pecaminosos, un morisc irredempt albirant el desembarcament de corsaris tunisians, un amant desenganyat buscant un avenc on abocar-se… o un traficant de somnis.
Durant molt de temps, els llibres han sigut objecte de persecució i combustible de focs tirànics perquè obrien senderes insospitades, fora dels camins trillats; perquè permetien enlairar l’esperit als cims més elevats, per sobre de la barroeria quotidiana; perquè descobrien contrades ignorades, amagades als ulls dels humils. Els llibres, sí, han sigut refugi de solitaris, vergonyosos, ferits de lletra, curiosos de tota mena.
En els llibres, com en la muntanya, el camí és tan important con la culminació de l’escalada, per això no val llegir-ne un resum o veure'n la pel·lícula. Cal gaudir de la cadència de la frase, de l’adjectiu precís, de la seqüència ben encastada, de les imatges lluminoses, del verb seductor… cal caminar al ritme de la costera, pausar, mirar enrere, olorar les paraules, assaborir les oracions… al final ens espera un tast de triomf i, al mateix temps, l’ànsia d’una nova quimera, el següent cim, la pròxima caminada, el proper llibre.
Però… qui va escriure aquests llibres i per què? Alguns escriuen per necessitat de buidar el seu cor, o els seus budells, tant se val; altres, per conèixer-se millor, per prendre distància d’un mateix; els hi ha que ho fan per conjurar els seus (i els nostres) dimonis; uns quants, per negoci (solen ser els més prescindibles); però, tots, en definitiva, són traficants de somnis.
Ara i aquí, declarem suspeses les reglamentacions i les estadístiques, els deutes i obligacions, les angúnies i patiments, i obrim la plaça a aquests traficants de somnis, rodamons vinguts de terra endins, de mar enllà, que han de guiar-nos als cims més elevats, conduir-nos per assagadors escabrosos, abocar-nos a penya-segats esgarrifadors, seduir-nos amb metzines i encanteris, i cantar-nos les cançons més tendres i delicades.
Benvinguts i benvingudes a les VIII Jornades municipals d’animació a la lectura!
