.png)
En l'àmbit de la història militar també s'ha produït un canvi de perspectiva. Al costat dels relats sobre grans batalles o biografies dels personatges més destacats, recentment han aparegut obre com Soldados de Franco, de Francisco J. Leira Castiñeira, un llibre que ens ha servit de guia per a orientar una part del nostre treball. Allí s'estudia el procés de mobilització, les motivacions per anar la guerra, la vida en el front i en la rereguarda, els processos de desmobilització i de reintegració en la vida civil... aspectes que nosaltres també desenvolupem en el nostre treball. el mateix autor acaba de traure un nou llibre, el títol del qual manifesta aquesta nova mirada: Los Nadies de la guerra de España.
La història s'assembla molt a un trencaclosques. Ambdós intenten reproduir una imatge, en el cas de la història, una imatge del passat. Investigadors abans que nosaltres havien col·locat algunes peces i ara venim nosaltres i hi posem algunes més, però encara queden molts espais buits que futures investigacions hauran d'anar omplint. No es tracta, doncs, de la història definitiva de Sant Joan d'Alacant per a aquest període. Sense anar més lluny, una vegada el treball enllestit i lliurat als responsables de l'edició, ens arribà un correu de la Arxiu General i Històric de Defensa (AGHD) dient-nos que la documentació que havíem sol·licitat sis mesos abans ja la teníem disponible. Que eren 250 pàgines i que si volíem una còpia digitalitzada tenia un cost econòmic important. Com es tractava d'un expedient disciplinari sobre quatre persones de la localitat, consideràrem que oferiria informació sobre aquest individus, però que no invalidaria les tesis i conclusions generals del llibre i van desestimar l'oferta. De tota manera, com els expedients que havíem consultat en l'Arxiu Històric Provincial d'Alacant (AHPA) -i perfectament extractats en l'Arxiu de la Democràcia de la Universitat d'Alacant (ADUA)- a males penes superaven la dotzena de pàgines el més voluminosos, vam sentir curiositat per conèixer el contingut d'aquest expedient i decidírem consultar-lo. Anàrem a l'AGHD i estudiàrem el que allí apareixia i, efectivament, donava informació complementària sobre aquestes persones, però, a més a més, detallava alguns aspectes que nosaltres havíem tractat superficialment en el llibre. Per exemple, la casuística de la militància en certes organitzacions, el procediment de requisa i incautació de béns o els mecanismes de resistència i emboscament. Desenvoluparem aquests aspectes en un article futur.
Per tant, el nostre treball és un treball limitat i parcial. Limitat, en primer lloc, per les fonts utilitzades. Nosaltres hem privilegiat l'ús de determinades fonts i hem desestimat altres. Hem emprat la documentació administrativa i la premsa i hem descartat l'ús de les fonts orals. Aquestes últimes, les hem desestimades no perquè no siguen importants, sinó perquè protagonistes de l'època ja en quedem ben pocs, perquè han estat treballats per altres autors -entrevistes en la revista Lloixa, el llibre de Manuel Berenguer sobre Juan antonio Gosálbez Casar, les memòries d'Isidre Buades- i perquè a transmissió del relat històric mereix un estudi específic que transcendeix l'àmbit del nostre treball.
La documentació administrativa treballada era de dous tipus: la generada per institucions -de l'administració local, de l'administració judicial, militar...- i la generada per les pròpies organitzacions polítiques. La primera té una limitació de caràcter temàtic, ofereix una informació molt detallada i completa però sobre el tema en qüestió: un padró municipal, un registre de contribuents, un llistat de mossos... dóna eixa informació i no una altra. La documentació administrativa de les organitzacions, per la seua banda, té un altre tipus de limitació i és que no se n'ha trobat de totes, de tal manera que algunes organitzacions poden estar sobrerrepresentades en el nostre treball. Tenim documentació de la Sociedad de Campesinos -una organització promoguda pel Partit Comunista i que agrupa a xicotets propietaris de terres-, de la CNT i de Falange, però no en tenim res de Izquierda Republicana o de l'Agrupació Socialista que, tanmateix, eren els grups polítics majoritaris. Tampoc en tenim de la UGT, la Federació de Treballadors de la Terra de la qual aglutinaria a la majoria dels jornalers de la localitat, vist que el sindicat de Camperols de la CNT només compta amb una trentena d'afiliats.
La premsa escrita presenta, pel seu costat, altre tipus de limitacions. Per una banda, una limitació temporal. Durant el període republicà abans de la guerra, podem consultar els periòdics de gairebé tot l'espectre ideològic: El Luchador, republicans d'esquerres, és el que cobreix un rang temporal més ample; Diario de Alicante, republicans de dretes; El Día, més conservador. Ja en la guerra, els diaris de dretes desaparegueren i començaren a editar-se els de les organitzacions obreres: Liberación, dels anarquistes; Bandera Roja, de la UGT; y Nuestra Bandera, dels comunistes.
Un altre tipus de limitació és imputable als propis autors: Josep Antonio Pujol s'ha ocupat de temàtiques i períodes diferents; en concret, de història de les institucions en l'Edat Moderna, fonamentalment en el context del canvi dinàstic a principis del segle XVIII. Ramón Mañas, ha orientat les seues investigacions sobre aspectes relatius a l'arqueologia industrial en la comarca de l'Alcoià.
I el nostre treball és també parcial. La realitat social és una realitat polièdrica, amb moltes cares. Nosaltres ens ocupem d'algunes d'elles. Podríem catalogar el nostre llibre com una història política, amb línies tangencials sobre història econòmica, militar...
En allò tocan a la parcialitat, en el sentit de prendre partit per un o l'altre bàndol, hem intentat bandejar aquesta amenaça de diverses maneres. Així com altres disciplines científiques compten amb sistemes de validació o de falsabilitat -un experiment ha de ser reproduïble tantes vegades com siga necessari per validar les seues conclusions- en història l'objectivitat ve determinada per les fonts utilitzades. El nostre treball compta amb més de 600 notes a peu de pàgina, algunes d'elles ofereixen informació complementària al text principal, però la majoria tenen un caràcter referencial, indicant el document o font que ha originat la tesi, de tal manera que la persona interessada puga, en qualsevol moment, contrastar la informació amb el document original.
Per altra banda, el treball en equip també ha contribuït a pal·liar un possible tractament parcial. Els autors parteixen de posicionament ideològics diversos, circumstància que els ha obligat a haver de convèncer de la potència dels arguments, en primer lloc, al propi company.
Per últim, també hem sotmés l'esborrany final a la consideració de quatre avaluadors externs que ens han proporcionat oportunes consideracions sobre múltiples aspectes que han contribuït sense dubte a millorar el producte final, encara que l'única responsabilitat d'aquest correspon als autors.
