Animació a la lectura, de debò

Animació a la lectura, de debò

Va venir una fada i em va dir: "La primavera ja s'acosta, la sents?". Vaig escoltar i res vaig sentir. Però els parpelleigs de la flama delataven una presència espectral apropant-se en la foscor. Vaig entreobrir el portell i vaig agusar l'oïda, i llavors sí vaig sentir el pas rítmic de les hosts del Cavaller Persistent, camí de la seva fira anual, carregades de llibres, de noves històries i de velles cançons. De totes les latituds i tendències s'ajuntaven: nimfes del riu Íber, marmitons frailuns, hermètics dibuixants, acròbates del conte i la moixama. Sí, sí, també de la moixama, llegiu bé, perquè a aquesta gent li encanta el bon menjar. Potser és per culpa dels èmuls de Jorge de Burgos (el dolent d'El nom de la rosa) o de Pedro Pérez (el capellà del Quixot) que agraden d'arrimar-los una estrebada de tant en tant i deixar-los ben baldats. O per si de cas, que el futur és incert.

Escolteu, xiquets. Els llibres que ens porten guarden tresors que alguns personatges sinistres volen mantenir en secret. Per què creieu si no que tants fanàtics s'han ocupat de tenir-los amagats en clau tractant d'impedir que caigueren en mans de pobres incauts com vosaltres? L'església va custodiar durant segles un Índex de llibres prohibits; el mateix Hitler va ordenar cremar llibres d'autors jueus; la biblioteca d'Alexandria va ser pastura de les flames, i també la de Sarajevo... Sabeu a quina temperatura cremen els llibres? A 451º Fahrenheit! Ray Bradbury escrigué una fantasia distòpica amb aquest títol en la qual una unitat de bombers rastrejava la ciutat a la recerca de llibres per cremar-los. Els seus amos havien d'aprendre'ls de memòria per evitar que les històries s'oblidaren, tal com fan els nostres amics d'ara.

Biblioteca de Sarajevo

Però el foc és només un dels molts enemics dels llibres. Un impressor anglès, William Blades, va tenir a bé catalogar-los: l'aigua, el gas i la calor, la pols i l'abandó, l'arna, els peixets de plata, els enquadernadors, els col·leccionistes, els criats ... i els xiquets també! Però, sobretot, la Ignorància, que pot ser natural o induïda. La primera es cura llegint. De l'altra és més difícil escapar. Abans, les bruixes ens enganyaven amb llaminadures i pomes enverinades que induïen al somni etern; ara no els diuen bruixes, sinó managing director o chief executive officer, però segueixen pretenent el mateix amb la teleporqueria, la mala literatura, els videojocs per a babaus i els grans esdeveniments llastimosos. Mentrestant, segles de saviesa i plaers imprevistos segueixen guardats en els llibres esperant a que un lector, avesat o novell, s'apropie d'ells. Perquè, digueu-me, hi ha alguna cosa més trista que un llibre que no es llegeix? 

Els llibres són espills en què mirar-nos; són finestres, microscopis, ulleres de llarga vista, per a veure a través d'ells allò diminut i el més llunyà; són artilugis que ens conviden a passar a l'altre costat com va fer l'Alícia. Hi ha un llibre, o molts, que ens esperen. I els nostres amics (novelistes, editors, poetes, dibuixants, narradors, recopiladors ...) ens ajudaran a trobar el rastre d'aquests llibres necessaris. Anem-hi, doncs, al seu encontre. "Hola, amics! Què és el que ens heu portat aquesta vegada? "