No fa gaire, existia el saníssim costum de deixar els guanyadors d'unes eleccions cent dies de gràcia per a que pugueren desplegar les seues primeres mesures de govern abans de desfermar tota l'artilleria política des de l'oposició. Ja des de fa algunes convocatòries electorals, però, s'advertien símptomes de que alguna cosa estava canviant. Però, el que està passant ara no té nom ni parangon. Als de Syriza, en Grècia, des del primer dia, no se`ls ha deixat posar el cul en la cadira que ja estaven, els de sempre, llevant-los el seient. Senyors! Un poble ha votat una opció política. Si no anem a respectar la voluntat popular, llevem-nos les caretes i diguem-ho clar: "El poble és ignorant, no entén de política ni d'economia. Per tant, no podem deixar a criteri de molts ignorants les decisions de govern. Simplement, ignorem-los i establim governs de tecnòcrates, que ells sí que en saben."
I ací, en Espanya, ocorre un altre paregut. Als de Podemos, amb totes les crítiques que se'ls poden fer -a mi se m'ocorren un bon cabàs- no se'ls ha deixat ni eixe dia de gràcia. Por a que puguen fer-ho bé? Por a que la gent es pose majoritàriament del seu costat i facen trontollar els imperis dels poderosos? Evidentment! És tan òbvia i burda la manipulació que diu molt poc dels periodistes que s'apresten a aquests jocs de mans. Mentrestant, el govern del PP prohibeix concerts -l'últim el de SA en Madrid-, denuncia activistes -Greenpeace els conta per desenes-, sacralitza símbols convertint-los en inatacables -la llei d'identitat valenciana, n'és un bon exemple-, i és còmplice de les negociacions secretes del TTIP entre la UE i els USA.
