Menorca, la bella

L'illa està envoltada de caletes ben minyones. 
Tot i que no n'hen vistes a penes -el temps!-,
Cala En Porter n'és una de ben bonica.
El nostre hotel, sobre el penya-segat.

Menorca és una illa petitona, enmig del no-res, fuetejada pel vent de tramuntana i sacsejada pel vaivé constant de les ones. La llum, a l’illa, és diferent a la del continent. L’aire net, transparent i humit, té la consistència d’un ganivet esmolat i retalla immisericorde els perfils dels arbres i de les cases. L’horitzó, però, arran de terra, no va més enllà d’uns centenars de metres, ràpidament tancat per bardisses d’esbarzers o de llentiscles. La vegetació de l'illa, tot i cobrir-la totalment, no alça més d’un parell  metres, un atapeït mantell verd de cimals arredonits, per protegir-se de les fortes ventades, tal que una cohort romana en formació de tortuga intentant enfrontar ella sola l’exèrcit paquidèrmic d’Aníbal.

Quin borinot! (Sant Lluís)

Aquesta condició guerrera de l’illa no té a veure solament amb les forces còsmiques o amb els capritxos de divinitats ocioses. Els homes han fet de l’illa l’objecte de la seua cobdícia i l’han sotmesa a un assetjament constant des dels temps més remots. D’això queden testimonis ben diversos: muralles, torreons, camins, baluards, casernes, drassanes... que fan volar la nostra imaginació en el temps mentre passegem entre les seves ruïnes i les seves empremtes. La llista podria ser aclaparadora: les navetes dels nombrosos poblats talaiòtics; el Camí de Cavalls que circunda l’illa per permetre la comunicació entre les defenses; el cap de Cavalleria, testimoni d'innumerables naufragis; el port de Maó, amb les seues escalonades defenses o l'església-fortalesa del Carme; el propi nom de Ciutadella; la presència alternant o simultània de francesos i d’anglesos, d'espanyols i de nadius, de jueus i berberiscs; la plaça d'armes on s'ubica l’ajuntament d'Es Castell...

Per fi, l'he trobat! (prop de Sant Lluís)

Però, més enllà d'aquest passat heterogeni i bel·licós, em quede amb el paisatge -del que ja he parlat abans- i de la gastronomia, amb la presència a tot arreu de la sobrassada, de la carn de vedella i dels fruits de la mar, així com una exquisida reposteria. De restaurants i fogons, n'hi ha un fum, i alguns de renom internacional. Nosaltres, però, fent de la necessitat, virtut, descobrírem un parell de raconets en Sant Climent, el Casino i el Cafè d'Es Plà, que cobriren amb escreix les nostres expectatives. Trip Advisor i nosaltres els recomanem apassionadament. Ah! I el Mercat del Peix, a Maó.

Mercat del Peix (Maó)

I per acabar, un tast de Maria del Mar Bonet cantant Vicent Andrés Estellés.

Les illes

(Vicent Andrés Estellés - Maria del Mar Bonet)

Teuladins de la plaça de Santa Eulari

adéu, adéu, adéu

me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa.

He estimat molt una illa

ella volia ser lliure i no es volia casar

alegre i graciosa com una palmera.

El moribund us prega encara amb un fil de veu

parleu-me de les illes

és de debò que Eivissa s'ha casat?

Totes les illes de la mar

s'agafen de la mà i canten i ballen

ara que ets lliure, oh! Cuba.

Illes de cap al tard...

com un enyoro llimes i taronges

volaven les parres.

Menorca la bella

damunt Maó la lluna

i el sol dorm a Ciutadella.

Anit vaig somiar

que em naixia una illa

uns homes la trossejaven

ai! Dragonera petita.