El tast estava organitzat en tres parts, diferenciades i introduïdes per un vi distint en cada cas.
La mar
Vam començar amb uns canapés de tomaca i anxova del Cantàbric amb oli D.O. València. Vam conèixer llavors que l'anxova genuïna del Cantàbric és de l'espècie tal i que hem d'estar atents per trobar-la i que no ens encolomen gat per anxova. Un sabor a mar, no excesivament salat.
Després, una cullereta de formatge de la Serena amb pebrera roja caramelitzada. El contrast entre la cremositat del formatge i la textura gelatinosa de la melmelada, per un costat, i la del sabor saladet de la primera i dolç de la segona, sense perdre el regust de la pebrera feien d'aquest
Seguírem amb un altre canapé de salmó norueg sobre una base de crema de formatge i unes tàpenes, tot montat sobre unes galetetes salades que fan en Novelda, les millors per a untar-hi al damunt perquè no es reblaneixen. És un barrejat de textures i sabors ben curiós.
Tot això regat amb un vi blanc verdejo de Toro, igual que els de Ribera de Duero però més barat.
Mixtures
La segona tongà començà amb un ajoarriero -creïlla, abadejo i all- sobre la mateixa galeta salada de la que ja hem parlat. Continuàrem amb un canapé de tonyina amb una salsa de perdiu, pareguda a l'escabetx però sense ceba, montada sobre un pa d'aigua que fan a Riba-roja.
Aquesta va ser acompanyada d'un rosat de la terra, Rosa Rosae.
La terra
I per acabar, vam passar a tastar una cecina, sobre una base d'oli i tomaca i un altre canapé cremós de formatge amb boletus i ceba caramelitzada. Tot açò, de la mà d'un vi jove garnatxa de Còrdova, que va ser el mateix que, curiosament, es va servir en la cerimònia dels últims Óscar.
No és que aquestes dues últimes parts foren ptijors que la primera, ni més curtes, és que el menjar i el vi havien començat a fer el seu efecte i la memòria ja no és la que era.
Una excel·lent iniciativa de Requetevins i d'El Taller Tumbao que ens va permetre assaborir una bona estona rodejats d'amics, alguns que no ens veien des de feia una eternitat.
