En el mite de la torre de Babel, Jahvé castiga l'atreviment dels humans al voler alçar una torre que arribés als cels amb la multiplicació de llengües, provocant la confusió entre ells i la impossibilitat d'entendre's. Moltes persones, en efecte, consideren que seria millor tenir una única llengua d'àmbit universal que permetés la comunicació entre totes les persones. Fins i tot, va haver-ne intents de crear aquesta llengua universal, com la invenció de l'esperanto, en el segle XX.
Tanmateix, una llengua és una forma d'apropiació del món. Coneixem el món a través de les llengües que posen nom a allò que ens envolta, que estableixen les relacions entre distints elements, que ens permeten pensar el món. No en va els antics grecs utilitzaven la mateixa paraula, logos, per a referir-se a la parla i al pensament. Diuen també que la filosofia occidental va aconseguir un gran desenvolupament en Alemanya, més que en altres contrades, perquè la seva llengua permetia un grau d'abstracció més elevat. No podem pensar sense paraules, no podem parlar sense idees; són accions inextricables.
Cada llengua és, doncs, una forma genuïna i, en gran part intraduïble, d'aprehensió del món. Així, mentre que nosaltres tenim, per exemple, només dues paraules usuals per referir-nos a l'estat sòlid de l'aigua (neu, gel), els inuit utilitzen dotze o tretze paraules diferents segons les característiques de cada estat. El mateix ocorre amb la llengua dels aborígens australians que compten amb una gran varietat de paraules per a nomenar els clots o forats que fan diferents animalets. O els antics grecs, que comptaven amb diferents substantius per a descriure les diferents qualitats de l'amor i que nosaltres hem d'adjectivar per a distingir-los (filial, maternal, platònic, romàntic, passional...).
Per no parlar de les expressions i frases fetes, dels girs idiomàtics, de la musicalitat, la variació lingüística... que enriqueixen la visió del món. Hi ha una expressió italiana "Traduttori, traditori" (traductores, traidores) que ens dóna idea de la dificultat de traslladar a una altra llengua el sentit complet de moltes expressions. Intenteu si no traduir aquestes expressions a una altra llengua "No sigues borinot", "Ets un alficòs" o "Anar com cagalló per sèquia"... alguna cosa es queda pel camí.
Per tant, lluny de penedir-nos per la diversitat lingüística, hem de fecilitar-nos-en i gaudir del descobriment de noves fórmules per apropar-nos a una realitat, aquesta sí, indubtablement, ben diversa.
