Des del segle XVIII, els sistemes polítics contemporanis -si més no, en Occident- es fonamenten en la teoría del Contracte Social, formulada por Rousseau. Segons aquesta teoria, els contractants són, d’una banda, els ciutadans, i, de l’altra, l’Estat. Els ciutadans renuncien a l’exercici d’una part dels seus drets i llibertats i assumeixen una sèrie de compromisos, càrregues i obligacions. Així, els ciutadans paguen impostos, es comprometen a complir les lleis, accepten ser penalitzats en cas d’incompliment, i renuncien a l’exercici de la violència per tal d’aconseguir els seus objectius, deixant el monopoli d’aquesta en mans de l’Estat. A canvi, l’Estat els garantitza el gaudi de la resta de drets i llibertats. Aquest contracte social es materialitza en una Constitució i en les lleis que la desenvolupen. És així, doncs, com, en teoria, han funcionat els sistemes polítics moderns fins avui mateix.
La Constitució espanyola compleix 40 anys en 2018. Però, si ens n’atenim a la lletra, podem observar que molts dels seus articles estan insuficientment desenvolupats o clarament contravinguts. sobretot, aquells articles recollits en el Títol 1 i que afecten als drets i llibertats dels ciutadans:
Article 3 3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
No és un objectiu assumit per la totalitat de la població.
Article 9 2. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. Ni l’una ni l’altra són reals ni efectives.
Rei inviolable, diputats aforats, accés desigual a educació, sanitat, justícia, feina… perpetuació de classes socials...
Article 10 2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.
Alguns haurien de llegir-la, per exemple, pel que fa als immigrants, però no sols…
http://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/nu-dudh-senzilla.htm
Article 14 Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Sentència del TSJ sobre hipoteques, TEDH i cas Otegui, la Manada...
Article 16 3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions.
Privilegis de tota mena: escola, fiscal, comunicació, serveis...
Article 20 1. Es reconeixen i es protegeixen els drets: a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
Valtònyic, Willy Toledo, twitters...
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
Titellaires, El Jueves, Dani Mateo…
Article 21 1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l’exercici d’aquest dret no caldrà autorització prèvia.
Més de 20 policies imputats per càrregues policials indiscriminades en Catalunya...
Article 31 1. Tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà abast confiscatori.
Església, exempcions i subvencions a corporacions, gran empreses; SICAV, paradisos fiscals...
Article 35 1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball (20% atur), a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient (salaris miserables, SMI insuficient) per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe (escletxa salarial, sostre de vidre, masclisme).
Article 37 1. La llei garantirà el dret a la negociació col·lectiva del treball entre els representants dels treballadors i els empresaris, i la força vinculant dels convenis.
Contractes a la carta en agricultura, hosteleria, falsos autònoms...
Article 40 1. Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa (preeminència dels impostos indirectes, augment de la desigualtat), dins el marc d’una política d’estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació. 20% d'atur.
2. Els poders públics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptació professionals; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats.
Hores extres no pagades, accidents laborals, economia submergida...
Article 41 Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en cas de falta de feina. L’assistència i les prestacions complementàries seran lliures. Mendicitat, conciliació vida familiar i laboral, renda bàsica, ha, ha… exclusió d’immigrants de la sanitat pública...
Article 42 L’Estat vetllarà especialment per la salvaguarda dels drets econòmics i socials dels treballadors espanyols a l’estranger i orientarà la seva política a procurar-ne el retorn.
Ha, ha...
Article 47 Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.
Desnonaments, lloguers disbaratats, vivenda social sota mínims i/o tancades, especulació urbanística consentida, “fons voltor”...
Article 49 Els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans.
Llei de dependència limitada o inexistent...
Article 50 Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure.
Pensions no contributives miserables, no lligades a l'IPC, pobresa energètica...
Article 51 1. Els poders públics garantiran la defensa dels consumidors i dels usuaris, i en protegiran amb procediments eficaços la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics.
Tarifes elèctriques, canon elèctric, impost al Sol, de telefonia...; control limitat (veure programes de Chicote o els de Jordi Évole sobre empreses...)
Article 56.3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat.
I això?
Article 128 1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.
Tururú...
Article 129 2. Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció. On passa això?
Article 131 1. L’Estat, mitjançant una llei, podrà planificar l’activitat econòmica general per a atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distribució més justa d’aquesta darrera.
Multiplicació de multimilionaris durant la crisi, sentència TSJ sobre hipoteques, Castor...
Article 132 1. La llei regularà el règim jurídic dels béns de domini públic i dels comunals inspirant-se en els principis d’inalienabilitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i també es regularà la desafectació.
Requalificacions de terrenys, immatriculacions de l’església catòlica, rescat d’autopistes, vies pecuàries, platges privades...
Com s’hi pot veure, poques coses a celebrar i moltes a denunciar.
