Literatura infantil

Ana Ruiz, mestra del CEIP Rajoletes, doctoranda en Literatura Infantil realitza una entrevista a Josep Antoni Pujol, també mestre del mateix centre.


¿Podrías describir qué importancia tiene para ti la Literatura Infantil en la formación de lectores literarios? 

En valencià existeix un terme, lletraferit, que defineix molt bé les virtuts i perills de la lectura. Llegir arriba a convertir-se en una addicció, tan forta com la de la droga més dura. Comences tontejant, ara fulleges un àlbum il•lustrat, després lliges un còmic; més tard, un poema o una obreta de teatre, i així fins que acabes llegint la saga completa del Harry Potter o alguna de les de Laura Gallego.

¿Qué obras de Literatura Infantil trabajas o recomiendas a tus alumnos? ¿Podrías justificar su motivo? 

Normalment em deixe guiar pels companys que sabem més que jo sobre literatura infantil, per algunes llistes de col•lectius o de blocs especialitzats  i, sempre, per les recomanacions que fan els propis alumnes. 

Quan sóc jo qui fa una tria procure que el llibre estiga ben editat, tant pel que fa a il•lustracions, enquadernació, maquetació, com pel contingut de l’obra que sempre ha d’haver-me emocionat d’alguna manera. 

De tota manera, aquest no és un criteri infal•lible i el que de vegades funciona amb alguns grups, en altres ocasions, amb altres xiquets, no funciona gaire bé.

¿Realizas actividades relacionadas con las lecturas trabajadas? Si la respuesta fuera afirmativa, ¿podrías describir las actividades? 

Procure no mesclar la lectura per plaer i el treball d’aula. Ja lligen altres textos per a fer-ne una anàlisi més conscient i sistemàtica.

Al principi, quan presentem un llibre, fem una activitat d’anticipació sobre el tema, el gènere, el contingut… a partir de les imatges de la portada, del títol, del text de la contraportada.

A l’acabament, si de cas, fem algun tipus de comentari sobre el contingut de l’obra, els personatges, si ens ha agradat o no, aclarim dubtes, iniciem un debat si s’ha plantejat en la lectura algun dilema moral o personal, lligen algun fragment que els haja colpit especialment… però sempre d’una manera molt dinàmica, majorment de caràcter oral, i amb un reforç positiu de l’acte de llegir.

En altres ocasions, els llig fragments  per presentar-los els llibres, o fem una lectura dialogada en la qual jo també participe, sobretot per a postular-me com a model de lectura i per a agilitzar-la, ja que quan llegim en veu alta, podem incórrer fàcilment en la monotonia i l’avorriment si l’alumnat no té una competència lectora suficient en allò referit a entonació, prosòdia, expressivitat...

Si la respuesta fuera negativa, ¿podrías argumentarlo?

Un treball complementari, seguint el model de les fitxes de lectura tradicionals, pot ser aprofitable en casos puntuals i de manera anecdòtica. En cas contrari, si es fa de manera rutinària a l’acabament de cada llibre, pot resultar tediós i, per tant, desincentivarà l’apropament a noves lectures.

¿Qué objetivos pretendes conseguir a partir de la lectura de obras de Literatura Infantil?

Bàsicament, desenvolupar en l’alumnat una potència creadora i reflexiva molt poderosa. Reflexiva, perquè l’acte de llegir exigeix interpretar, imaginar, relacionar, revisar… integra moltes capacitats intel•lectives. 

Creadora, perquè a partir dels models que els ofereixen els distints textos i imatges podran assolir un criteri personal de representació, al principi copiant, després inspirant-se, finalment creant. “Caminem sobre les espatlles de gegants”.

També, que coneguin una forma d’oci ben sana i alliberadora, on el lector assumeix un paper actiu i de control absolut sobre l’acte de llegir -jo decideixo què llegir, quan, on, de quina manera…-, i no un rol merament passiu o depenent dels condicionants que altres han establit, com en altres propostes infantils d’oci.

Circunstancialment, de manera esporàdica i espúria, podem perseguir algun objectiu paral•lel, com la reflexió sobre algun dilema moral.

¿Podrías describir qué aspectos tienes en cuenta (en cuanto al lenguaje, la temática, las ilustraciones, la estructura, el diseño, espacio, tiempo, etc.) para seleccionar obras de Literatura Infantil?

Primer de tot, analitzar les característiques de cada alumne, els seus hàbits de lectura i la competència lectora.

Després, tindre a l’abast distints models de literatura infantil, per a satisfer la diversitat existent a l’aula. 

Tocant al llenguatge, ha de ser comprensible per als alumnes, sobretot si la lectura es fa en una L2, com és el meu cas. No ha de ser, però, excessivament senzill. Un grau de dificultat suficient que entri dins de la seua zona de desenvolupament pròxim (Vygotski).

Les il•lustracions són importantíssimes en aquest món on són omnipresents. Procure variar el tipus d’imatges en els dibuixos encara que preferisc la línia clara per la facilitat de lectura que ofereix als primers lectors, tipus Quentin Blake, David McKee, Maurice Sendak o Goscinny. Fuig, però, de les imatges que reforcen determinats rols, sobretot d’aquells relatius a qüestions d’identitat o de gènere (princeses sonrosades i de cintures impossibles i prínceps esbelts i mandíbules quadrades, l’univers Disney, vaja).

També trobe de gran interès les il•lustracions abstractes per il•lustrar idees i circumstàncies ben concretes, per les associacions mentals que inspiren. I, per als alumnes més majors, les novel•les gràfiques amb diversos formats i estils, des de Paco Roca, passant per Will Eisner, a Frank Miller.

Pel que fa a l’estructura de les narracions (o de teatre) dirigida als primers lectors procure que siga una trajectòria lineal o, excepcionalment, alguna narració en paral•lel o amb salts temporals seqüenciats. Crec que una dificultat estructural pot confondre al lector. En poesia, però, màniga ampla, des del poema lliure o el cal•ligrama fins a estructures més férries com el sonet o els haikus.

El disseny del llibre és la porta d’entrada al llibre. Per tant, procure seleccionar àlbums il•lustrats ben editats, en cartoné, tipografia còmoda i fàcilment llegible, el llibre com a obra d’art. No descarte, però, el còmic en paper d’usar i tirar o el fanzine més barroer, si la història que s’hi proposa paga la pena.

L’espai i el temps, ai! és l’assignatura pendent. El mobiliari, les dimensions i la distribució de l’aula (2m/xiquet) no ens permet fer gaire meravelles. Tenim un racó de lectura que realment no s’aprofita com a tal, perquè ni és comfortable ni hi ha moments per a poder usar-lo. Tempus fugit. En fem préstec de llibres que s’en duen a casa i que seran comentats després en classe.

Així que, fonamentalment, el que fem és treballar la lectura en l’aula en el moment en què tenim el grup desdoblat. És aleshores quan fem les lectures dramatitzades, les lectures dialògiques, recitem poemes… o escrivim els nostres textos i els compartim amb la resta de companys.