Dijous, 29 de març de 2024, dijous sant, el filòsof Jordi Corominas va presentar el seu llibre “Entre els déus i el no-res” en Sella, de la mà del grup cultural Tastaolletes d’aquesta localitat. El filòsof desgranà al llarg de més dues hores i davant una nombrosa assistència el contingut del llibre i tot un seguit de reflexions al voltant de l’espiritualitat i les religions.
La primera qüestió va ser definir aquests termes: “espiritualitat” i “religió”. L’espiritualitat entesa com a treball interior que es solidifica en un conjunt de creences. La religió, com a un conjunt de normes i principis -la doxa- assumit per un conjunt de persones que es reconeixen en unes creences compartides.
L’espiritualitat és una característica comuna a totes les persones, que pot traduir-se o no en l’adscripció a una determinada religió. fins i tot els que es declaren ateus, manifesten una espiritualitat, entesa com a eixe treball interior que els condueix a negar els principis d’una determinada religió o de totes elles, tant se val. Destacat ateus, filòsofs o científics, com Albert Camus, Walter Benjamin, Horkheimer, Stephen Hawking… no deixen de manifestar eixa espiritualitat. També cal concebre una espiritualitat en una actitud d’indiferència respecte de les religions, com ocorre en bona mesura, amb l’existencialisme.
En l’actualitat, més que a una elaboració pròpia de l’espiritualitat, assistim a una espècie de “bricolatge” espiritual on cadascú agafa de distintes tradicions allò que més s’adiu al seu tarannà. Sovint, però, aboca a un individualisme, poc acord al sentit etimològic de la paraula “religió”, que ve de “re-ligare”, de reconèixer-se com a membre d’una comunitat de creences.
Al filòsof l’interessa, més que fer una història de les religions o analitzar-ne les manifestacions en molts casos extremes, l’interessa dic, assolir el nucli de les distintes religions, què és allò que les identifica i les diferencia de les altres. L’Islam no és l’Estat islàmic; el judaisme no és l’atual Israel; el catolicisme no és el nacionalcatolicisme espanyol… També analitzà la funció del mite en les distintes religions.
Altres models organitzatius de la societat funcionen realment com a religions, com a un sistema de creences compartit, com la nació, l’Estat o el sistema capitalista. L’autor avisa de les derives possibles de la Intel·ligència Artificial, amb una possible presa de decisions per protocols algorítmics, sense ajustar-se a un sistema de valors previ. Denuncia també certes modes com el “coaching”, “mindfulness” o d’altres similars que, lluny de aprofundir en l’autonomia individual -únicament possible en concomitància amb la dels altres-, tendeixen a culpabilitzar a l’individu dels seus èxits i/o fracassos.
En tot cas, una espiritualitat o una religió comporta una ètica, unes regles o principis de conducta. Una ètica, però, no necessàriament ha de concloure en una espiritualitat. Així, per exemple, Adela Cortina proposa una “ètica mínima”, fàcilment assolible per qualsevol religió, com “la unitat de l'espècie humana” o “no fer mal”.
El filòsof salpebrà la seua exposició amb exemples històrics de derives pseudo-religioses, fent al·lusions a Hitler i el nazisme, Stalin, el mercat, Sillicon Vallley, Trump, Estat Islàmic, així com múltiples referències a filòsofs com Pascal, Nietzsche, Schoenhauer, Cioran, Mircea Eliade, Camus, Escola de Frankfurt… Igualment apuntà els lligams de l’espiritualitat amb altres corrents actuals -o no tant- com el veganisme, el feminisme o l'anarquisme.
Algunes qüestions que em suscità
- Què queda d’espiritual
en l’actual espectacularització de certes manifestacions religioses, com
la setmana santa o les danses dels dervixos, pastura per a turistes, que
repel a persones religioses i atrau els indiferents?
- Si l’espiritualitat és
treball interior, què ocorre quan en el mode de vida present estem abduïts
per una allau de demandes externes que ens aclaparen i ocupen la major
part del nostre temps?
- Dins de les
publicacions i manifestos anarquistes -si més no, en la premsa anarquista
espanyola del primer terç del segle XX- hi ha freqüents referències a
aspectes religiosos, més aviat amb caràcter anticlerical. Això obeeix
exclusivament a una opció de classe, en la mesura que l'església catòlica
es situà tradicionalment del costat dels poderosos, o també a una
rebel·lia espiritual, com a resposta a un sistema de creences compartit
-fraternitat, comunitat- que es considera traït per part dels representants
d’eixa església, que prediquen una cosa i sostenen un sistema
substancialment contrari a allò que prediquen?
