Mariantònia era una princesa malgeniüda i capritxosa. Un dia passà sota el balcó de palau un ogre grassonet i una mica tímid. Mariantònia el cridà i, picant-li l'ullet, el convidà a la seva cambra. L'ogre, espaordit, acotà el cap i marxà d’allí cames ajudeu-me. La princesa, despitada, ordenà que l'empresonaren.
Un vailet que veié l'escena, corregué a avisar l'estimat de l'ogre, un cavaller emplomallat, a qui contà el que havia vist. El cavaller es dirigí a palau, parlamentà amb la princesa i arribaren a un acord: la princesa alliberaria l'ogre a canvi de la vareta màgica d'una fada jubilada amb la que refredaria les seues calentures.
